Què tenen en comú Barbablava, un heroi de videojocs i un príncep blau?
Què tenen en comú Barba Blava, un heroi de videojocs o un príncep blau?
Tots fan ús de la violència legitimada i no qüestionada basada en el seu poder sobre les dones i altres homes, devaluant i oprimint les dones i aquells homes que no encaixen amb el model hegemònic de masculinitat.
Els contes, les pel·lícules, els videojocs són mitjans de socialització des dels quals es transmeten valors, habilitats o creences que anem aprenent de forma inconscient i que, tradicionalment, ens han encasellat en models i rols diferents de feminitat i de masculinitat.
Així com els relats dirigits a les nenes s’han basat en l’abnegació de “ser per l’altre”, tenir la necessitat de competir per ser boniques, dolces, agradables, la maternitat o l’amor, als nens els relats han anat en una direcció totalment oposada:
Als nens se’ls ha convidat a desenvolupar-se en l’àmbit públic, moure’s, ocupar l’espai i viure tot tipus d’aventures vinculades a la competitivitat i a l’ús de la força i la violència. Idees basades en el poder, la jerarquia i el control de la masculinitat sobre la feminitat.
Des d’una edat molt primerenca els nens reben molts missatges de com adquirir aquest poder i com exercir-lo sobre els territoris i altres persones. Són moltes les històries que construeixen un mateix relat dels homes basats en la competitivitat, en la constant superació de proves i en la repressió de les emocions. Qualsevol símptoma de vulnerabilitat pot ser aprofitat pel enemic.
La màscara del superheroi no pot mostrar cap esquerda.
És així com són molts els relats que dibuixen una idea dels homes que els nens veuen, viuen i senten des de petits.
Quines conseqüències té aquest model per als nens i homes?
Les conseqüències són la socialització dels nens cap a un model d’obligat compliment i poc obert a canvis o alteracions. Formar part d’aquest pot resultar asfixiant, frustrant i esgotador. Reprimir la pròpia sensibilitat i la tendresa en pro d’una suposada fortalesa i un permanent estat d’alerta d’aquell guerrer sempre preparat per mostrar la seva virilitat, no ha de ser fàcil.
Molts dels referents dels nens tenen la competitivitat, la força i la valentia com a elements troncals, i són referents tan quotidians que fan que la violència es filtri gradualment, de forma naturalitzada i normalitzada. D’aquesta forma, acabem associant als nens amb un tipus de conducta on no poden donar ales al seu potencial afectiu perquè és sinònim de vulnerabilitat.
